


... enmitg d'un temps amb actitud infantil, que tant aviat fèia plorar les nauges, com acte seguit fèia sortir le soleil somriguen, hem pugut disfrutar d'un camí vertical ferrat, que tot i estar mollles les ferradures, amb un somriure hem acabat, amb els llavis resecs i ben ventats... en terra de Càters hem disfrutat...
... la frase " mal de muchos consuelo de tontos" en certs àmbits no és ben bé correcta. Ta clar que si la meva unicooperativa personal familiar ( o sigui jo, que tampoc tinc ànim de lucre, sinó, només d'existir en plenitud de la felicitat ) fa fallida, i presento un concurs de creditors, la Generalitat no mourà ni una ungla per mi, i l'entitat financera s'en riurà a la meva pròpia cara... però, si per desgràcia passa a tot un poble i els medis en fan ressó, la cosa canvia... millor per aquesta gent... ara, costa entendre les incoherències...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada