dilluns, 27 d’agost del 2012

 ... baixava jo enxufat, quant en el tombant d'una corba me la som ben menjat. Ni un moviment d'espant  a realitzat, i ben rar m'ha semblat,per això, en veure la sang ja bastant coagulada, som entès, que un altre poc abans ja l'havia trepitjat...


... segur que el pajaro és ben sincer, per què tothom en un grau o un altre ens emmotllem al ritme de vida del moment, i costa molt poc anar a més, ara, és un drama anar a menys, sobre tot si s'ha muntat un bon castell de cartes quant el ritme estava dalt de la ola...ara, hi ha coses que val més que quedin en la intimitat...per dignitat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada