dijous, 27 de març del 2014

 ...dos hores de pujada a ritme de "coronel enfadat", tot veien com evolucionaven els cúmuls. Vent, bastant de vent. Poc sostre, molt poc. Tèrmiques que fotien trucs i grans desenvolupaments tomentosos...som fet el que he pogut. Sort que un excel·lent dinar, amb preciosa companyia, m'ha vingut a cercar...un dia per recordar...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada