divendres, 27 de març del 2020

Em miro distret, i de cop me fixo amb les meves mans...Pell d'adult... No gastada, si no, usada...

Me sobte que sigui la meva...

El pas del temps costa d'assumir... l'inconsciència del que no se'n adona o no vol veure, el que no se sent gran... Suposo que li passa a tothom, però jo em sento de mi... La dissonància en la gran part de la meva vida continua ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada