... dia a Cavallera... dia estable amb tèrmiques estretes petites i cabrones, on jo no me agosarat aventura-me amb el minso sostre que ens oferien.... llàstima, ja que en Frederic si que ha cregut amb la seva fe, i un bon vol a parit... jo al cap de  hora i mitja som tirat les estovalles, i un cop aterrat  al cotxe, ell a tornat de fer una senyora volta...

... una esperrucada onejant al vent... quant un fa dies que no el treuen de "passeo", queda amb els pellons gastats i la musculatura adolorida...

... estampes de tardor... La mort d'un gegant vegetal, genera una quantitat de vida impensable ...

... Orquídia de dos fulles ( Listera Ovata ). Gràcil i erecta orquídia, amb una tija que la principal característica son els pels que l'hi surten. L'altre peculiaritat són les dues úniques fulles que li creixen (com bé, el nom vulgar indica) de color verd fosc i lluent. És fa a les vorades de boscos i prats amb abundant humitat, a la Garrotxa és bastant comuna. El nom científic bé de ; Listera ( dedicat al metge i naturalista Lister) i Ovata ( oval, la forma de les fulles)...

... bons corriols amb la llum de la tarda tombant...

... pujar al cim i no poder volar de vent fort de darrera, és una bona putada...ara, la cara bona, és la bonica excursió que ens som parit...

... Per els homes alats, Brígida és el nom d'una santa que al nord li cau molt bé...

...orquídia rosada ( Dactylorhiza Fuchsii ). Bonica orquídia molt comuna a casa nostre. L'hi agraden els prats, clarianes i vorades de camins frescals, a les obagues i llocs mulladers . Té una tija erecte i massissa, amb unes flors blanquinoses , rosàcies, o violàcies precioses. Una de les característiques principals són les taques a les fulles. El nom de "fuchsii" és dedicada al professor alemany Fuchs...

... fira de St Lluc, tractorada de clàssics, orgull rural...

... una església romànica i al davant un gamarús fent el burro, bonica circular per la Vall de Bianya, on encara les fagedes tenen que trencar el color...

... entre núvols el joc a restat, en aquest dia de càlides temperatures, on la amistat a sigut de forta intensitat. La mancança de les altures no a pas gens molestat, ja que un bon bany i una paella el final ens soms ben cardat...

... agradable tarda on la circular a estat ben amanida amb una bona companyia..

...(Hygrophorus Russula) escarlots confitats, un aperitiu " bocatto di cardinale"...

... Campanetes de tardor ( Spiranthes Spiralis ). Preciosa i menudeta orquídia. La qual és la única que floreix entre setembre i octubre. La disposició en espiral de les flors és la altra gran característica. Aquestes flors són molt boniques, d'un color blanc-verdós. El nom vulgar bé donat en la època en què floreixen, i el científic, per la forma, una espiral de flors. Molt comuna per les nostres contrades, a tota la comarca pràcticament hi és localitzada...

... fruits boscarols de tardor, que transformen els corriols en una inestabilitat patinosqui...

... mai és posen malament treu-quatre tèrmiques...

...una miqueta de roda gruixuda matinal, per agafar una bona gana per dinar...

...tardor de 1997, o sigui, fa quatre dies... excursions amb en Roc, tot un personatge...

... Flor Caputxina ( Anacamptis Pyramidalis ). Poder la orquídia de les nostres contrades més comuna i abundant, realment al lloc que l'hi agrada se'n n'hi fan moltes. Fàcil de diferenciar per la forma de la inflorescència, que és densa de petites flors i en forma cònica, d'aquí el nom, tant el vulgar com el científic. les flors són d'un color rosat més intens cap en fora que el centre. Al moment de la floració hi ha prats verds tacats de rosa...

... estampes de tardor; "gita de bruixa"  Chathrus ruber...

 ... gran dia de vol, on jo no el som sapigut aprofitar... gran cagada i gran punxada, massa aviat som tirat les cartes... en fi, com a càstig, pujada a recollir el cotxe a peu, però amb gran parada a recol·lectar els preuats  fongs que els déus ens regalen... una bona menjadeta a sortit, amb algun gran exemplar...

... tres hores amb el "makutu" a l'esquena per pujar el punt més alt de l'Alta Garrotxa, el Comanegra, i fer un bonic vol fins a la mare de Déu del Mont i mirar de tornar, llàstima que no hagi sortit rodo, però queixar-se seria pecat...