Bonics i graciosos almesquins, que a raconades fan d'acolorits coixins... ( Narcisus Asoanus)

Jocs que corren per la xarxa, que la nostàlgia fa posar en marxa...  

Em miro distret, i de cop me fixo amb les meves mans...Pell d'adult... No gastada, si no, usada...

Me sobte que sigui la meva...

El pas del temps costa d'assumir... l'inconsciència del que no se'n adona o no vol veure, el que no se sent gran... Suposo que li passa a tothom, però jo em sento de mi... La dissonància en la gran part de la meva vida continua ...

Al fons hi ha la llum. Per ara, encara és lluny, però la fe és un fort puny, que els problemes prou esmuny... 

Percepció del temps i de l'espai, estat mental que un ha d'anar canviant en funció de la realitat i del seu present continu... un s'acostuma a tot, i tot és acostumable...

La primavera es veu que ha començat, però darrera el vidre apenes la som enflairat. En aquets dies putejat i confinat,que és millor fer bondat... Primavera (Primula Veris).

M'agrada aquest record d'un dels viatges als Alps. Tot tornant de la Montgne du Charbon ( Massis des Bauges) cap al famós llac d'Annecy, any 2015... El de sota també evoca una època, primavera del 2000, amb la pitjor vela mai tinguda... dia de confinament...

Un surt una horeta a rodar tot sol, i té la sensació de ser com un delinqüent...

Foten lo pirata en aquest dia de confinament. Solitud total, per no haver-hi no som trobat ni el coronavirus. Bona excursió desde Beget fins dalt del Comanegra, per gaudir del solet primaveral, amb un vol on el llevant guarrot, a sigut una mica cabronot...

Un aparta el màxim la mà,
i deixa de fer broma,
que serp amb boca oberta,
els sentits fa estar alerta.


Bonic pany el de Maià de Montcal.

Fumària o fum de terra, bonica planta menuda que tapissa els marges en aquesta època ( Fumaria Officinalis )...

 Un després d'anar a la pelu, treu una mica a la mascota... És el que ens deixa fer l'estat d'alarma... Eps! que la som rentat en arribar a casa!!... i per sopar confinat, una bona amanida de prímules amb tomàquet de Montserrat...

Dissabte dia 14 de Març de 2020

Sempre és dolorós i sobtat, però pensant en fred, d'un temps cap aquí, estava cantat... tristesa al racó, després de la separació...

Entre notes i corxeres, la verònica surt enmig de les herberes... Veronica Persica

Clàssic hivernal que mai fa mal; fa més de 15 anys que'l faig i cada any me té més el cor enamorat. De Sadernes a St Aniol i pujar pel bac de Can Barrufa fins a les baumes d'Uja, trescar fins al visual Pic de les Bruixes i aixecar l'alat per començar a fer lo volat... Bruixes,Comanegra, Sant Marc, Ferran, Salt Núvia, Martanyà, Bassegoda... aterrar a Riu i caminar fins Sadernes. Després de 5 hores amb els 12 kg a l'esquena, un recupera l'ànima amb uns bons peus de porc amb foie i buti...nyam nyam

El naixement de la primavera... temps de canvis anunciats i poder evidents, però un no es dona compte, fins que li floreixen als nassos...

Un somriure amb gran il·lusió al ensopegar la primera florida amb efusió ... la primera orquídia de l'any( Hymantoglossum Robertianum)

 Marrans i marrades, on els graus i les vies són apretades, en aquestes boniques contrades...