dilluns, 30 d’abril del 2012




... els núvols a primera hora del matí miccionaven sobre el terreny, per lo qual, les baumes són bones aliades, tot i que cap a mitja tarda la bufeta ja s'ha buidat i asolleiats soms tornat, tot duen les puntes de les extremitats, en no massa bon estat...

















...categories i categories hi ha... la injusta justícia és tant flagrant que fa sortir urticària...


divendres, 27 d’abril del 2012


... Julivert ( Petroselinum). Planteta típicament mediterrànea, molt conrreada com a condiment culinari.Els egipcis, 4000 anys enrere ja la feien servir per enriquir els menjars. Els catalans no soms menys. No hi ha un bon sofregit o picada sense julivert. Totalment desaconsellable durant l'embaràs (consumint-ne molt) ja que pot provocar contraccions uterines. Abans es deia que entrava en la composició d'un remei dit de les 5 arrels ( api, espàrrec, fonoll, julivert i arç blanc), que tenia la virtut de fer retirar la llet a les dones que criaven i volien desmamar la criatura. A pagès també corria que ajudava contra la diuretis : nou fulles en dejú, duran una novena, començant el primer dia el primer dia de lluna nova. Com que té un alt contingut amb potassi funciona per ajudar a orinar. Trinxat i fregat a tota la pell del cos, va bé per repel.lir vespes i abelles...




... anomenades dones de mala vida, però amb dignitat... qualsevol altre col.lectiu per reivindicar algun problema amb l'ajuntament hauria tallat les rondes, donant pel cul a tothom... l'estil de la discreció es fa notar...

dijous, 26 d’abril del 2012

...en el modern i perlat edifici del MACBA i està exposada una petita retrospectiva del que va ser "El Centre Internacional de Fotografia de Barcelona ( 1978-1983). Una pionera galeria fotogràfica dins una antiga nau industrial, que va significar un abans i un després dins la cultura fotogràfica del país. Un dels reportatges com a representació de la mostra, és el fet pel retratista no professional Josep Conties, sota el títol " MUEBLÉS 78"...a l'any 78 no era tant fàcil parlar d'aquest tema, i va aconseguir un treball bo, molt bo. Les fotos són bones i a la entrevista amb l'autor humanament genial...








... "increïble, però cert!"... tal com es diu al circ, però ara posat a la trista vida real... s'ha de ser un usurer pocavergona-mirallombrigo per demandar al poble per ser tant gamarús de menjar un bolet desconegut que resulta ser verinós...

dimecres, 25 d’abril del 2012


... no és ni pomposa ni boniqueta, però tota desemparadeta restava quieteta, arrambladeta a una solitària acereta, amb el seu color blanquet, que si per mi hagués set, agafadets de maneta, junts cap a caseta, en hi haguessin trobat...











 ... això si que se'n diu explotar el càrrec des del primer moment, cop també la falta d'ètica i moralitat , que ni simplement són amagades... esmorzar retribuït segurament ( si nó, a què bé a conte " la reservas por riguroso orden d'inscripción")  d'un càrrec públic que sols fa quatre mesos que representa, organitzat per la flor i nata empresarial privada Barcelonina, on el senyor (que té amplia experiència en aquest lloc, jaja, el pavo d'un dia per l'altre es Excmo ( excelentíssimo)) farà un col.loqui... sobre què?... poder serà;" com aprofitar les circuntàncies per reduir el drets del poble en benefici de la privada en un periode insultantment curt i sense miraments?"...

dilluns, 23 d’abril del 2012




















...aquest noi, que és físic, a fet un bon resum de la situació actual : " el problema aquí no es tanto la situación como la pendiente. No es donde estamos ahora sino hacia dónde vamos"...

divendres, 20 d’abril del 2012



...Roser de pastor ( Rosa Canina). Arbust d'aspecte senzill que fa una petita i gràcil roseta molt bonica. De fet, el roser de pastor, és l'origen de la resta de roses que coneixem avui en dia, inclús la de St Jordi. El nom llatí de "canina" li ve de la semblança de les espines amb els ullals dels gossos, i segons la teoria dels signes, és feia servir antigament contra la ràbia. Fa uns petits fruits, que ben entrada la tardor, després de les primeres glaçades, són ja madurs i comestibles. Dolços en aquest moment, es poden menjar tant sols, com fer-ne mermalades. Són rics en vitamina c. Els pètals de les roses també són comestibles, molt agradables de menjar (i de moda) amb les amanides. Per mantenir unes ungles fortes i sanes s'han de submergir en infusió de llimona i roses durant 15 minuts, en una novena un cop al mes. Els pètals s'han utilitzat des de temps immemorials per aromatitzar i perfumar els banys públics, com els privats...


... quant interessa se'ns compara amb Europa, ara, les coses que no interessen comparar, muts i ala gàbia...això si que és un altre bon pas enrere...

dijous, 19 d’abril del 2012



... en la petita i bufona galeria Sala Dalmau, una minúscula retrospectiva de una trentena de fotografies estan exhibides. L'autor, el retratista Alamany, les feu entre els anys trenta i quaranta en el seu exili als Estats Units, on fou acollit al 1915, després de desertar, en negar-se a fer el servei militar a l'Àfrica. Un dels trets diferencials de l'autor, és que les titulava i les datava. Els ulls clavat se m'han restat, en aquets fruits d' alquequengi retratats, on sobre el títol de " Chinese Laterns" i estaven ben col.locats...












... la cultura popular ja ho deixa ben clar amb la frase " les persones soms esclaus de les nostres paraules". Aquest senyor que sota el títol de President té tanta tendència a alliçonar, si tingués una mica de seny del que tant predica, hauria d'escoltar-se més els seus propis discursos i aplicar-los... la austeritat és un mot que canvia de significat segons en quina persona cau, es veu... lo graciós del cas, es que'ls propis gossos critiquin l'amo, i que'ls servents de l'amo, repliquin que el draps bruts a casa, en silenci i amagats sota l'alfombra... això si que es diu donar exemple...

dimecres, 18 d’abril del 2012




... ja ho diuen que a les metròpolis grans tot hi cap : Impossible Project Bcn . Empresa que va refer i tornar a donar vida, per tant a comercialitzar pel.lícules Polaroid, càmeres, i tots els seus accessoris. Petit espai per la nostàlgia que torna estar de moda, el qual no fa pas massa que respira al nostre país, unes 30 setmanes ; C/ Tantarantana, 16...















... amb un altre context que no fos el que tenim en aquets moments, seria impensable ( encara que'l pajaro ho digui en una xerrada impartida en una elitista escola de negocis de sang blava econòmica) que un empresari demanés que el govern canvií les lleis per què la seva empresa aumenti el negoci, a més presentant'tho com un acte de caritat cap ala part de la societat més desfavorida... sense vergonya un bon samarità, amb les butxaques a rebentar, on a segones lectures, aumentar el sarró fins a esclatar, vol ambicionar...

dimarts, 17 d’abril del 2012



... entre el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès una bonica carretera creua la Serra de Marina, en la part nord, des de St Fost de Campaselles fins a Tiana, ala part solella, vulgarment anomenada "La Conreria". Un cop creuat el coll, per la part meridional, s'hi poden contemplar unes magnífiques vistes de la gran Cartoixa de Montalegre, inaugurada al segle XV, on abans havia estat l'ermita de monges de St Agustí, que es traslladaren a la capital al 1362. La visió és realment esplèndida...


...vaja " jake" a fotut aquesta senyora al president barbut de les Espanyes, en el gran escacs de la política internacional, veiam com se'n surt d'aquesta encerrona del tauler... a més, una jugada ben pensada, ja que tal com diu la crònica : " La mandataria tuvo mucho interés en remarcar que el 51% expropiado corresponderia a títulos de Repsol, inque no iba a afectar a las acciones que están en manos de inversores estadounidenses o en Wall Street"... veiam aquesta bravesa taurina espanyola fins on arriba...

dilluns, 16 d’abril del 2012



... tal com deia el mestre Thoreau " les fulles ens ensenyen a morir". Al nostre arbre genealògic, la fulla més baixa a passat de la branca al subsòl... descansi en pau...






... quant set descobreix una cosa lletja i feta d'amagatotis per l'opinió pública, tot i estar en tot el dret, la pols de l'era s'aixeca com un bufarut...

divendres, 13 d’abril del 2012



... Orelles de monjo (Umbilicus rupestris). Petita planta amb gran poder desinfectant i antisèptic natural, com també antiinflamatori en cas de cremades. Aplicades amb cataplasmes funcionen a la perfecció amb els ulls de poll. Creix als llocs ombrivols, a les pareds o roquissars, com també entre murs. Té unes fulles rodonetes i carnoses, les quals, tenen un foradet al centre, que baixa cap a la tija, d'aquí el nom vulgar: "Orella de monjo", de totes maneres a mí, m'agrada molt més el nom en castellà," Ombligo de Venus". Hipòcrates recomenava menjar-ne per què en la procreació s'engendressin mascles...


...les conclusions de l'estudi diuen:" Els babuïns( primats) són capaços d'apendre a llegir centenars de paraules en anglès. Llegir no significa que sàpuigen què volen dir les paraules. Però aprenen a reconèixer quines combinacions de quatre lletres formen paraules reals entre més de 7000 combinacions, també de quatre lletres, que no tenen significat. També han demostrat quines combinacions de lletres poden formar paraules correctes( encara que no les hagin vist mai- i distingir-les de les combinacions de les lletres que en anglès són inversemblants )... animals inferiors? jaja... la ignorància i la sensació de superioritat fa dir estupideses...

dijous, 12 d’abril del 2012



... l'exposició és anomenada " Imaginari", sota el títol de " La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni" i exposada ala bonica Capella de St Àgata. Capella construïda al 1302, que ja no exerceix les seves funcions des del 1835, ja que va patir la "Desamortització de Mendizábal". Dons darrera del bonic i gran retaule gòtic del mestre Jaume Huget( 1465) hi ha la sagristia, on guardat hi resta el esplèndid "rellotge dels Flamencs". Rellotge construït al 1576 per tocar en puntualitat les campanes, quarts hi hores només enunciaven, rellotge sense broques que feu construir sota ordre del Consell de Cent. D'ús públic, que donava vida a les esquetlles gegants, per marcar el temps en la torre de la Catedral de domini civil, per això, ala guerra perduda del 1714, el guanyadors varen fondre les campanes com a càstig... és espectacular de collons l'engranatge...







...la frase aquella de que "el saber no té preu" va en camí de ser una reminiscència del passat, cada cop té més preu i més elevat... tota la generació, que quant eren estudiants havien tirat il.limitadament de fotocopiadora( se'ls inpixaven els drets), ara, que estan a l'altre cantò i ja s'han fet grans i són ells que tenen drets i els altres tiren d'ells, volen blindar-se tant sí com no part del pastís..." lo meu és meu i lo dels altres és de tots"... misèries humanes...

dimecres, 11 d’abril del 2012



... espitós baixava jo, tot fent moure les bieles ben delitós, quant en mig de les palmeres, tota joiosa, una boniqueta magraneta restava quieteta... ben gustós me l'hauria mejadeta...




... s'ha de ser molt gamarussing per posar un sobrenom tant estúpidissing a les temeritats de la juventud quant l'alcohol és el protagonista...el consistori sempre es pot treure de la màniga una decret ruquissing, i fer enderrocar tots el balcons... idèia de bomberissing, però casos més escandalosinigs s'han vist. Fa poc, recordo una genialissig pensada d'un alcalde, que en nom de la crissing va voler tancar el semàfors de nit per no gastar... d'això es diu idiotissing...

dimarts, 10 d’abril del 2012



... feia dies que hi passava i tancada la trobava, avui distret anava i clausurada no restava... en mig del barri de St Pere, un esquifit localet en un carrer que s'està tornant snob, dona peu a una minúscula retrospectiva del disseny de bicicletes, desde les primeres muntures fins ales més avantgardistes... xica però bonica, "El arte de ir en bicicleta"...















... llegint només aquesta notícia, desde l'òptica d'aquí, sembla totalment subrealista... dons val més que vaixem el fums, ja que en aquest país nostre està passant... aixís de tristos soms també;... el dia 23 de març va sortir el el DOGC ( Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) un decret desde presidència on diu : “Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra”...“La vigilància, la regulació i la protecció de proves esportives que afecten vies interurbanes o que tenen més incidència en el nucli urbà, sens perjudici de les competències municipals”. Essent l’article 22.4-4 Quota, on es fixa la taxa “en 33.66€ per hora i persona”... apartir d'ara, el que vulgui organitzar quansevol esdeveniment, ja pot anar preperant el sarró, que les barrufets surten cars, per duplicat...

dilluns, 9 d’abril del 2012




... ben aviat me som llevat per pujar fins al coll de passa-serres i quedar ben desvetllat, que feia temps que no mi havia encaminat... tot davallant, una paradeta a l'oratori de St Josep som realitzat, a Llocalou. Jo, sempre que hi passo, dic, Sant Josep l'engarjolat, pobret!...
















... la veritat és que a les zones de pas, cada cop es veuen més... sempre que me creuo amb alguna noia, li busco el rostre, per curiositat... me és inevitable no pensar en les seves vides...

divendres, 6 d’abril del 2012



...entre bous de mar, els records i les olors d'una època ja llunyana afloren... vivències passades que el temps va desant i cobrin de pols...








... és normal que una excusa aixís aixequi pols, com trist, el poc respecte mostrat, que ben mirat, tampoc és res de nou...

dijous, 5 d’abril del 2012



... tot aprofitant el solet matinal, me som acostat fins la punta del Cap de Creus ( el faro, vulgarment dit), on una bonica perla groga hi havia fet nit... tot tornant, el vermut a Cadaquès me som fumut, tot acompanyat d'un bon passeig, i gaudint del poble on el pintor del bigoti afilat, percussor de les "performances" surrealistes, el feu famós...
















... la hipocresia humana fa llàstima...

dimecres, 4 d’abril del 2012




...les llàgrimes del cel respectaven el matí, perxò me som decidit a fer una bonica volteta tot fent una primera parada al castell de Quermançó. Castell documentat en temps de Pons I ( segle XI), castell important de la casa comtal d'Empúries, res d'estranyar ja que domina amb vistes tota la plana de l'Empordà. Tot seguit endinsat me som trobat ala zona més vinícula de la plana, per pujar al coll de Banyuls i deixar-me caure cap a la Costa Brava gavatxa, per resseguir la carretera amb els seus bonics pobles per tornar a traspassar la frontera, on la pluja m'esperava sense pietat...










... pols de poder pel control de la desalinitzadora, uns per canviar-ho i els altres per retenir-ho... ja ho diu la cultura popular... dos jugaven i el tercer va rebre... i aquet tercer serà el ciutadà...

dimarts, 3 d’abril del 2012



... la pluja a respectat el nord del país aquest matí, i ens ha donat temps de fer una bonica excursió, el primer tram del Gr 92. Camí que voreja tota la costa Catalana. De Portbou a Llançà hem trescat, on la primera part és molt aèria, per un cop salvats els grans penya-segats, ajaure's el camí arrant d'aigua... la temperatura a sigut ideal...















... d'això se'n diu un BONA cagada per anar de llest...