... ben aviat me som llevat per pujar fins al coll de passa-serres i quedar ben desvetllat, que feia temps que no mi havia encaminat... tot davallant, una paradeta a l'oratori de St Josep som realitzat, a Llocalou. Jo, sempre que hi passo, dic, Sant Josep l'engarjolat, pobret!...
... la veritat és que a les zones de pas, cada cop es veuen més... sempre que me creuo amb alguna noia, li busco el rostre, per curiositat... me és inevitable no pensar en les seves vides...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada