... curiosa retospectiva fotogràfica de la fotògrafa Claude Cahun ( 1894-1954) dins el bufó i majestuós palau de la reina duplicada( vireina), erigit en mitg del passeig més famós de la ciutat al 1777 per Manel Amat, Virrei del Perú. Tot una sèrie d'autoretrats curiosos d'una dona aparentment diferent o amb molts dimonis interns, tal com dèia ella mateixa "En el conjunt de la meva vida, sóc en què sempre he estat ( en són testimoni els meus records d'infància més antics): surrealista. Essencialment. Tant com es pot sense matar-se o caure en mans dels psiquiatres"...

... 300.000 mil euros per fer-lo i 25.ooo per desfer-lo. Un canvi de govern a l'ajuntament, i co sempre el pitjor mal parat, l' habitant del poble, patin les rareses dels equips de govern, tant per fets com per calers... el que costa més d'entendre és que fer-lo costés 12 vegades més que deixar-lo tal com era... gat amagat ensuma...

... anava jo distret quant de cop me som trobat en aquest carrer totalment desèrtic, som esperat un bon ratet, tot guaitant si ne sortia cap de ben eixerida i m'alegrava la tarda... encara duc la tristor a cavall...




... còctel explosiu: dona de edat avançada; amb poder econòmic; capacitat intel.lectual molt alta ( segons el ginecòleg); tercera inseminació provada amb resultat positiu a una clínica privada... als set dies del part, els especialistes de Benestar Social treuen la custòdia de la mare per problemes psicològics... Costa d'entendre que s'hagi arribat aquest límit... trist tot plegat, sobretot si hi ha afany de lucre al derrera de tot...

... en el dia en què el Sant no es particular, si nó comú, i els morts tornen en forma com de postal( de record), som anat a fer una bona volada agafat de les ales de l'àliga roja, tot gaudin de les fagedes de Santigossa, per fer parada a ala antiga residència dels abats ( s XV, a St. Joan les Abadesses) i contemplar el bonic claustre que hi havia a dins les estances. Suaus temperatures ens han acompanyat...














.... sort que a vegades les idèies de bombero és retifiquen a temps. L'ajuntament a de tenir el cul petit, ja que, el sarau que s'hauria muntat, si un atropellament d'aquesta magnitud, arriba a passar en els semàfors cecs en nom de la crisi, desprès del rebombori mediatic aixecat...

... ta clar que en aquesta època de l'any, en els camins d'aproximació per anar a fer la sargantana s'han de portar els ulls ben oberts , ja que per mal any boletaire que sigui, sempre es pot tenir sort, i una manjadeta pot sortir. No a estat el cas d'avui, que només un parell de llenegotes s'ens han posat en mitg, però bé , tot i aixís, un bon dia fent el rèptil a sorgit...














... la volta al món totalment autònom, fins hi tot de petroli, en una cursa de primera divisió regatista global... reptes prometadors...

... en el dia en què les busques del rellotge queden trencades del seu acompassament semestral amb el bioritme solar, és el dia en què l'hivern aprofita per escolar-se damunt nostre, no tant pel fred, si no, per les curtes tardes de llum que ens regala...


... una bona manera d'assegurar-se la pultrona en un futur no massa llunyà, és ensabonar els dels gatells entre els dits, no fos cas que és possessin en contra, que en calçates es trobaria. A més, amb cales d'altri ( de tots els ciutadans) és ben fàcil...

... Dauradella ( Ceterach oficcinarum). Planta que es fa a les roques o parets obagues, al terra quasi mai. De petit tamany, facilment confusible amb les costelles de paret ( Asplenium Trichomanes, de color verd per la pard del damunt i orada per de sota, d'aquí el nom. Antigament utilitzada com a diurètica i per la circulació.

... Aquest pàio si que és un artista!. Per poder falsificar obres i vendre-les a les millors cases de subastes a preus escandalosos s'ha de tenir moolt d'Art, en tots el sentits!...és del tot comprensible que fins hi tot el jutge que el condemna és tregui el barret en admiració...

... Perejaume. Pintor i poeta català reconegut, que fa poc a estrenat exposició sobre la gran massificació d'obres d'art ( o no art, simplement obres, dic jo, incloent'hi algunes de les seves.Per mi) que ens envolten. Tal com diu " En les últimes dècades la producció i la reproducció de les obres han estat tant abundans, que qui no trobi obres a carretades onsevulga que es busqui és que ha buscat malament". " Què fer aleshores? Renunciar a crear com a mesura ecològica? Seguir creant peró condemnar les obres a l'àmbit de lo privat?...











... crec que la productora del programa no té clar el públic que consumeix el seu producte, si no, ta clar que no haurien fet una broma tant real. Sobrevalorar el públic té riscos ...

... aquesta setmana la carbasseta lliscadora està a Cal ferrer, canviant una de les ferradures. Pobreta, fèia dies que li convenia, per això m'acompanya l'àliga roja, que de tant de temps parada al niu, deu nido l'esquinçada de plumes que a fet, i jo de ronyons, pujant al castell de Torre Baró, pels forts rampons entrats per Ciutat Meridiana... Castell aixecat a la dècada del 1910 com a projecte d'hotel dalt de la serra de Collserola, dins un pla urbanistic de ciutat jardi, ara, mai acabat, però esdevingut un bon símbol del districte de Nou barris i un punt de referencia de la ciutat...

... un petit déu expedientat per escriure amb estil! que bó... llegir la centència és llegir un bon exercici de poesia!!... diu: " prosiguiendo la razón el recorrido inverso del pleito, descubrimos en l'audiéncia- dolido, al fedatario exhibido-, otra vez el corazón. Ya las palabras no vuelan. Ya todo queda filmado, grabado, inmortalizado..." i tot text del mateix pal! per treures el barret amb el petit déu...

... Castells bicicletes. Emblemàtica botiga de muntures a la ciutat de Barcelona, desdel 1928 al 2007 davant de l'Arc de Trionf, apartr de llavors al c/ Girona, en un preciós local carregat de nostàlgia, amb una atenció al client digne d'un estable amb pedigrí, la col.lecció de cartells antics, juntament amb fotos penjades a les parets és per enbavar-se...


... el dimoni denunciant a l'infern, te guasa l'assumpto. El clar exemple de la calanya que estàn fets...

... quant el núvols bramen fortament i escompixen amb ganes, els peus solen ser d'ànec, per molt paraigua sobre la tossa que un porti, són dies on en els carrers la tranquilitat és la propietària...






...que un Mosso demani indemnització 1.5 millons d'euros a la Genaralitat per ser tirotejat sona a bastant usurer i oportunista, que no els hi ensenyen a la famosa escola de polis, que'l fet éstà associat a portar placa, pistola i anar de xerif? o viuen al món de Walt Disney?...

... estampes tristes en l'era digital. Tot acostan-me al ninxol de la metròpoli, som ensopegat amb una bonica Enciclopèdia Catalana en bon estat, apunt de fer el salt a un lloc totalment desconegut per ella: el contenidor de la brossa... el temps i les noves tecnologies no perdonen...


... tal com va dir el que fins fa poc el seu gran amic " il Cavaliere" : " Sic transit gloria mundi ( així passa la glòria del món). Es pot dir que el dictador a tingut una vida com un brau de lidia : viure de purtamare, però tenir una mort ràpida i cruel després d'una breu lluita, en comparació al temps adalt del poder...

... Ruda (Ruta Graveolens). Planta originària de l'Àsia menor, que on està més a gust és en els llocs ben assolellats.Té una flaire característica. Els romans ja la coneixien prou bé, tant per les seves propietats medicinals com màgiques. Crèien que collida al punt de la mitja nit de St Joan i penjada a les portes dels corrals, impedia a les bruixes entrar-hi per enbruixar el bestiar. Planta tòxica, antigament considerada "planta de dones" ja que s'utilitzava per ajudar a treure la placenta després del part, com també per avortar, no només en les dones, sinó en el bestiar també. En petites dosis estimula el fluxe mentrual, a dosis més altes afavoreix les contraccions de la musculatura uterina. Té unes excelents propietats circulatòries ja que porta "Rutina", un alcaloide que aumenta la resistència dels vasos sanguinis. Tradicionalment s'ha posat ala xocolata desfeta per donar-hi gust...





... impera l'escepticisme pur de moment, el temps ho dirà...

... bonica exposició en el cor de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona que exposa els primers volums dels llibres de la "Concòrdia dels apotecaris de Barcelona" s. XVI.
Es tracta de les primeres compilacions escrites de les normes que havien de regir la feina professional dels apotecaris( persona que preperava medicaments, al segle setze basicament amb plantes) . Les primeres directrius d'anar tots a una, d'aprendre els uns dels altres i de cooperar entre nosaltres. No només el antics llibres hi són exhibits, si nó, també, tot un seguit de bonics, antics i nostalgics objectes que fabricar, pomades, engüents, pildores i essències...










... contradiccions Americanes incompresibles per algunes ments del vell món. Un Estat, veta la venda de foie gras, ara, les exportacions no. Els cuiners ja expressen que continuaràn servin l'exquisitessa encara que sota multa. Ta clar que els clients en aquell país que poden accedir al fetge d'ànec només és la sang blava econòmica... a més, costa d'entendre una actitut aixís, en un país amb unes desigualtats brutals entre els seus ciutadans i és preocupen del maltrate dels ànecs de l'altre part de l'atlàntic...

... després d'una lliscada pel contorn del "mecano" de carrers, rematar la tarda amb unes repeticions dels últims rampons del Castell, posa els pernils calens com una infusió i amarats de suor...






... tants mesos fent tocar l'orquesta amb els so de les retallades de la sanitat, per enmascarar el que en un principi ja estava dat i beneït... LA PRIVATITZACIÓ !!

... la botiga d'exquisidesses (els metropolitans en diuen colmados) amb més glamur del centre de la ciutat.Colmado Quilez. Clàssic establiment que es diu que el propietari per la post-guerra cremava café expressament com a reclam per què la clientela hi entrés. S'ubica al principi de la Rambla del país...


... món globalitzat. Ara, encara amb moltes maneres diferents d'entrendre les relacions socials ...

... cada cop que ensopego amb una fèmina de dos rodes alemana, amb glamur antic i transformada amb un bon estil, regust racing... deixo un reguitzell de bavaies a l'acera...






... reflexions lluminoses i clarividens d'aquest mestre : " reconcilia't amb la vida: enten que la vida existia abans de tu i continuarà sense tu"... "Ens acostumem a viure, ens hi aferrem. Però la vida no et necessita. Pensa-hi"..." no t'oblidis de viure! fins al final tot és vida!... procura que quan et moris et puguis xiuxejar: he viscut"...

... tot coincidint en el cap de setmana adalantat que se celebra St Lluc, i aprofitant que era dia de portes obertes als museus de la ciutat, me soms acostat al dels Sants a regardejar l'exposició sobre vitralls. La veritat és que esperava que fos més gran. Era minúscucula,
però bonica. La foto dels les finetres grans és d'altres plantes del museu, no de la mostra. ST Lluc( 18 d'0ctubre) i vitralls fan una bona germanor, ja que Lluc bé de llatí " lluu" que significa llum, lluminós. També és un dels patrons dels metges ja que era la seva professió al segle I dc quant encara era mortal... tradicional fira Agricola-Ramadera que s'inicià al segle XIV...










... 54 càrregs de la cúpula directiva ( 12oo treballadors té la diputació, o sigui, la sang blava) portaven dins la motxilla del dijous llarder ,una gran butifarra blanca farcida de grans privilegis , sobstrets de l'erari públic per drecet, del llavors president Montilla. Apart del bitifarrot, també devien dur una gran quantitat de cinisme, inmoralitat, indecència, arrogància i molts més adjectius, que sols fan que definir un cop més el patrò humà tant ruin i natural entre nosaltres... quant surtin a la llum del vitrall els noms i cognoms poden ser cegadors...

... Espanical blau o de muntanya (Eryngium Bougarty). Mena de card, cosí germà de l'Espanical cumú, amb les mateixes propietats. Les diferències són subtils, la més important és el bonic color i que aquesta varietat només es fa a muntanya. A Boí, de les mosteles en diuen " rates paniqueres", ja que en les lluites que fan contra els escurçons, quant se senten mossegades van a buscar una mata i s'hi refreguen, per evitar les conseqüències del verí. La creença diu que si portes arrel d'espanical a les butxaques a l'hora de fer llargues caminades, evita que sortin les llagues i altres mals. Es diu que hi habia unitats de l'exercit Carlista que eren obligats a dur-ne...



... antigament a Grècia només hi habia un Déu suprem: "ZEUS". Actualment, a cada país hi ha humans que són cópies dolentes, els quals es fan anomenar jutges i el seu sentit de justícia és totalment partidista i favoritista, sense cap mena de vergonya moral ni escrúpol...

... és ben bé que ens venen el que volen... al final del carrer amb plàtans més famos de Barcelona s'hi ubica un centre d'art amb nom de dona santa ( Mònica), on el triptic de l'exposició posava " La lum és un element fonemental en la creació artística. En molts caos deixa de ser recolzament i es converteix en l'obre d'art. El component així es converteix amb objecte "...blablabla blablabla... semblava un contingut prou interessant per deixar-hi caure el nas. Ara, la realitat dista bastant. Quatre fotos i cinc quadres deixant que desitjar i tot un reguitzell de composicions incompresibles dins un espai nu de llum...estorament total...en el paper astan venen un producte imaginar-hi, on realitat és ciència ficció...el més trist de tot és que la catalogació és de ART...








... espectacular! 135.000.000 d'anys i encara és conserva trossos de pell i pel, i quasi tots els ossos! sembla que no pugui ser...

... fèia dies que la carbasseta me cantava a cau d'orella que tenia ganes de pujar al puig de forma circular que s'alça al damunt del poble de les recluses, que amb ella no hi havíem anat mai. Un petit atac de gelos, es pot dir. Bé, dons avui, després de guanyar al pa, ens hi hem acostat tot disfrutant de les suaus temperatures inusuals...



... La secreteria d'Universitats i recerca està disposada a fer el que calgui per aumentar de forma dràstica el preu de les matricules Universitàries, i ja està moguen fils, cables, bobines i transatlàntics... al.lega que, ara, l'estudiant aporta al 12% del cost total dels estudis. Ull! aquest curs ja a apujat tot el que ha pugut que tenia ales seves mans, no poc, un 7.6%, i vol acabar sobre el 30%... una bona fuetada que volen fer als estudiants i als pares de classe humil i mitja, a favor dels seus cadells...