dijous, 18 de novembre del 2010



...dos mesos d'abstinència... aquesta tarda per fi, un xute de polo, viure a 50m de l'aspirina i no poder-hi anar a jugar és dur...han estat uns toques entre amics, tot i aixís el genoll inflat està...





...el destí, la sort o la desgràcia, no tenen consideració, per bé o per mal... la caprixisiositat de la realitat és sorprenent...aquest ca va salvar les vides d'uns merçenàris de la gerra, el tenien de ca de vigilància en una base i va fer la seva feina, avisar d'un intrús, que resulta que era un suicida carregat.És va fer famós fins el punt de sortir a tv( els Americans ja les tenen aquestes coses), i en agraiment el van repatriar del lloc hostil, fins a una casa d'acollida a EEUU, al cap de poc el gos s'escapa, els de la perrera l'anxampen i el sacrifiquen...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada