divendres, 4 de novembre del 2011




... Xicoira ( Cichorium Intybus ). Fràgil flor amb uns bonics colors blaus/ liles als pètals. Cosina-germana de l'Àrnica i la Calèndula. Flor que només sobre durant la llum del dia ( Fototropisme), quant el sol s'amaga, es redueix en sí mateixa. Els marges dels camins són on s'hi sent més a gust, d'aquí el mite que diu que; era una bonica dama que es va transformar en aquesta flor esperant el seu estimat en el camí que el va dur a les creuades i mai tornà. Actua sobre el sistema nerviós involuntari, això li confereix unes bones propietats digestives," neteja els budells i obre la gana" tal com dèien abans (infusió de fulles seques en casos d'anorexia). Antigament es produia un succedani del cafè ( ja consumit al segle XV ) força comú en el nostre petit país durant la postguerra, fet d'arrel torrada, i conegut com a cafè de Xicoira. Emprada com emblema d'entitats fortament arrelades al país...





... ja està bé que el poder judicial començi a posar una mica d'ordre en baixessa-denigrant del concepte humà pùblic-televisiu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada