dilluns, 5 de desembre de 2011




... enmitg d'un temps amb actitud infantil, que tant aviat fèia plorar les nauges, com acte seguit fèia sortir le soleil somriguen, hem pugut disfrutar d'un camí vertical ferrat, que tot i estar mollles les ferradures, amb un somriure hem acabat, amb els llavis resecs i ben ventats... en terra de Càters hem disfrutat...
















... la frase " mal de muchos consuelo de tontos" en certs àmbits no és ben bé correcta. Ta clar que si la meva unicooperativa personal familiar ( o sigui jo, que tampoc tinc ànim de lucre, sinó, només d'existir en plenitud de la felicitat ) fa fallida, i presento un concurs de creditors, la Generalitat no mourà ni una ungla per mi, i l'entitat financera s'en riurà a la meva pròpia cara... però, si per desgràcia passa a tot un poble i els medis en fan ressó, la cosa canvia... millor per aquesta gent... ara, costa entendre les incoherències...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada