dimecres, 1 de febrer del 2012



... aturada estava ella tot esperant el seu genet, quant tot passant pel costat, anava jo tot ben despistadet, i amb una bona cara d'encantat, en mig de la vorera me som ben trobadet, amb els nervis en un grapat, que fins el migdia som quedat ben abstret...


... el subrealisme( quasi ratllant la demència) de la por i les noves tecnologies, en un país de contadiccions, fan que la realitat sigui acasos absurda totalment...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada