dilluns, 20 de febrer del 2012
... baixava jo enxufat i amb presses pel cor de l'eixample quan quasi me trompasso per culpa d'aquesta bonica mossa campestre, que ben aparcada ella estava esperant el seu promès... t3 syncro camperitzada... tard som fet imaginant-me les boniques postes de sol que feríem plegats a llocs perduts...
... s'acaba d'aprovar la reforma laboral (dita així, en paraules fines, ja que en paraules sense mascara bé dir tres voltes més a la gola en l'escanyament dels DRETS socials) i la ministra ja està aplanant camí en els mitjans per què vagi adherint-se el concepte que és necessari i imprescindible el càlcul vitalici laboral... la vergonya no té límits...perquè no calcula els impostos a pagar tenint en compte els anys de vida de contribuent du aportant prestacions amb la desvaloració del diner en el transcurs dels anys?... no és la mateixa regle de tres?... poder ella només sap la de tres al canto...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada