... aprofitant els preciats ratjos de sol matinals, som anat vorejant el riu Besos, per la falda fèrtil de la Serra Marina del Vallès, tot després de haver creuat Collserola, fins al bonic poble de Vallromanes, per pujar fins al coll i deixar-me caure a la terra vinícola per excel.lència del Maresme ( Alella), a sigut una lliscada agradable amb un regust agredolç, ja que la carbasseta oradeta, en acabar, a urgències la som agut de portar... tot i axis una estoneta ens soms parat embadalits davant d'aquest portal tant espectacular i català...
... la ximpleria humana té uns límits molt dilatats, sobretot quant de pinyons, un té les butxaques plenes...
... la ximpleria humana té uns límits molt dilatats, sobretot quant de pinyons, un té les butxaques plenes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada