dijous, 19 de juliol del 2012

 ...En la petita Vall de St. Iscle, solitària, bufona i relativament desconeguda, soms anat a trescar el petit però empinat port ubicat al final. La gran vantage en aquest calorós dia, són que les seves temibles darreres rampes estan emparaiguades de la forta solana que cau del cel, i que al cap damunt, entre fagedes i volcans, en una bonica panoràmica, la vista si lucra amb delit...






... ja ho diuen que el desconeixement i l'arrogància sol anar associat amb el menyspreu... concepte totalment humà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada