... matinal on les llàgrimes del cel han donat un respir. Cap a la Selva més salvatge me som atensat, on catar una bonica carretera asfaltada que fa poc era pista MTB és un plaer, tant per solitud com per vistes. De la presa de Susqueda a Osor. Tot i axis al tercer portet som hagut de girar cua per no acabar com un aneguet... 90km 1400ds+... una cervesa a cobert amb companyia de l'amic lesionat i el nou inquilí, han fet passar la tarda, "Velcro" a estat batejat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada