A mitja nit para lo vendaval, pugem al despegue, entra sud-est, cabronada... Tot ventat, ens acostem a los Mallos de Riglos, que sempre es guapo rascar paret tot saludant els escaladors a ples sol, impossible tornar pel cel, autoestop... L'odissea és per recordar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada