... en la petita i bufona galeria Sala Dalmau, una minúscula retrospectiva de una trentena de fotografies estan exhibides. L'autor, el retratista Alamany, les feu entre els anys trenta i quaranta en el seu exili als Estats Units, on fou acollit al 1915, després de desertar, en negar-se a fer el servei militar a l'Àfrica. Un dels trets diferencials de l'autor, és que les titulava i les datava. Els ulls clavat se m'han restat, en aquets fruits d' alquequengi retratats, on sobre el títol de " Chinese Laterns" i estaven ben col.locats...












... la cultura popular ja ho deixa ben clar amb la frase " les persones soms esclaus de les nostres paraules". Aquest senyor que sota el títol de President té tanta tendència a alliçonar, si tingués una mica de seny del que tant predica, hauria d'escoltar-se més els seus propis discursos i aplicar-los... la austeritat és un mot que canvia de significat segons en quina persona cau, es veu... lo graciós del cas, es que'ls propis gossos critiquin l'amo, i que'ls servents de l'amo, repliquin que el draps bruts a casa, en silenci i amagats sota l'alfombra... això si que es diu donar exemple...

... ja ho diuen que a les metròpolis grans tot hi cap : Impossible Project Bcn . Empresa que va refer i tornar a donar vida, per tant a comercialitzar pel.lícules Polaroid, càmeres, i tots els seus accessoris. Petit espai per la nostàlgia que torna estar de moda, el qual no fa pas massa que respira al nostre país, unes 30 setmanes ; C/ Tantarantana, 16...















... amb un altre context que no fos el que tenim en aquets moments, seria impensable ( encara que'l pajaro ho digui en una xerrada impartida en una elitista escola de negocis de sang blava econòmica) que un empresari demanés que el govern canvií les lleis per què la seva empresa aumenti el negoci, a més presentant'tho com un acte de caritat cap ala part de la societat més desfavorida... sense vergonya un bon samarità, amb les butxaques a rebentar, on a segones lectures, aumentar el sarró fins a esclatar, vol ambicionar...

... entre el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès una bonica carretera creua la Serra de Marina, en la part nord, des de St Fost de Campaselles fins a Tiana, ala part solella, vulgarment anomenada "La Conreria". Un cop creuat el coll, per la part meridional, s'hi poden contemplar unes magnífiques vistes de la gran Cartoixa de Montalegre, inaugurada al segle XV, on abans havia estat l'ermita de monges de St Agustí, que es traslladaren a la capital al 1362. La visió és realment esplèndida...


...vaja " jake" a fotut aquesta senyora al president barbut de les Espanyes, en el gran escacs de la política internacional, veiam com se'n surt d'aquesta encerrona del tauler... a més, una jugada ben pensada, ja que tal com diu la crònica : " La mandataria tuvo mucho interés en remarcar que el 51% expropiado corresponderia a títulos de Repsol, inque no iba a afectar a las acciones que están en manos de inversores estadounidenses o en Wall Street"... veiam aquesta bravesa taurina espanyola fins on arriba...

... tal com deia el mestre Thoreau " les fulles ens ensenyen a morir". Al nostre arbre genealògic, la fulla més baixa a passat de la branca al subsòl... descansi en pau...






... quant set descobreix una cosa lletja i feta d'amagatotis per l'opinió pública, tot i estar en tot el dret, la pols de l'era s'aixeca com un bufarut...

... Orelles de monjo (Umbilicus rupestris). Petita planta amb gran poder desinfectant i antisèptic natural, com també antiinflamatori en cas de cremades. Aplicades amb cataplasmes funcionen a la perfecció amb els ulls de poll. Creix als llocs ombrivols, a les pareds o roquissars, com també entre murs. Té unes fulles rodonetes i carnoses, les quals, tenen un foradet al centre, que baixa cap a la tija, d'aquí el nom vulgar: "Orella de monjo", de totes maneres a mí, m'agrada molt més el nom en castellà," Ombligo de Venus". Hipòcrates recomenava menjar-ne per què en la procreació s'engendressin mascles...


...les conclusions de l'estudi diuen:" Els babuïns( primats) són capaços d'apendre a llegir centenars de paraules en anglès. Llegir no significa que sàpuigen què volen dir les paraules. Però aprenen a reconèixer quines combinacions de quatre lletres formen paraules reals entre més de 7000 combinacions, també de quatre lletres, que no tenen significat. També han demostrat quines combinacions de lletres poden formar paraules correctes( encara que no les hagin vist mai- i distingir-les de les combinacions de les lletres que en anglès són inversemblants )... animals inferiors? jaja... la ignorància i la sensació de superioritat fa dir estupideses...

... l'exposició és anomenada " Imaginari", sota el títol de " La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni" i exposada ala bonica Capella de St Àgata. Capella construïda al 1302, que ja no exerceix les seves funcions des del 1835, ja que va patir la "Desamortització de Mendizábal". Dons darrera del bonic i gran retaule gòtic del mestre Jaume Huget( 1465) hi ha la sagristia, on guardat hi resta el esplèndid "rellotge dels Flamencs". Rellotge construït al 1576 per tocar en puntualitat les campanes, quarts hi hores només enunciaven, rellotge sense broques que feu construir sota ordre del Consell de Cent. D'ús públic, que donava vida a les esquetlles gegants, per marcar el temps en la torre de la Catedral de domini civil, per això, ala guerra perduda del 1714, el guanyadors varen fondre les campanes com a càstig... és espectacular de collons l'engranatge...







...la frase aquella de que "el saber no té preu" va en camí de ser una reminiscència del passat, cada cop té més preu i més elevat... tota la generació, que quant eren estudiants havien tirat il.limitadament de fotocopiadora( se'ls inpixaven els drets), ara, que estan a l'altre cantò i ja s'han fet grans i són ells que tenen drets i els altres tiren d'ells, volen blindar-se tant sí com no part del pastís..." lo meu és meu i lo dels altres és de tots"... misèries humanes...

... espitós baixava jo, tot fent moure les bieles ben delitós, quant en mig de les palmeres, tota joiosa, una boniqueta magraneta restava quieteta... ben gustós me l'hauria mejadeta...




... s'ha de ser molt gamarussing per posar un sobrenom tant estúpidissing a les temeritats de la juventud quant l'alcohol és el protagonista...el consistori sempre es pot treure de la màniga una decret ruquissing, i fer enderrocar tots el balcons... idèia de bomberissing, però casos més escandalosinigs s'han vist. Fa poc, recordo una genialissig pensada d'un alcalde, que en nom de la crissing va voler tancar el semàfors de nit per no gastar... d'això es diu idiotissing...

... feia dies que hi passava i tancada la trobava, avui distret anava i clausurada no restava... en mig del barri de St Pere, un esquifit localet en un carrer que s'està tornant snob, dona peu a una minúscula retrospectiva del disseny de bicicletes, desde les primeres muntures fins ales més avantgardistes... xica però bonica, "El arte de ir en bicicleta"...















... llegint només aquesta notícia, desde l'òptica d'aquí, sembla totalment subrealista... dons val més que vaixem el fums, ja que en aquest país nostre està passant... aixís de tristos soms també;... el dia 23 de març va sortir el el DOGC ( Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) un decret desde presidència on diu : “Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra”...“La vigilància, la regulació i la protecció de proves esportives que afecten vies interurbanes o que tenen més incidència en el nucli urbà, sens perjudici de les competències municipals”. Essent l’article 22.4-4 Quota, on es fixa la taxa “en 33.66€ per hora i persona”... apartir d'ara, el que vulgui organitzar quansevol esdeveniment, ja pot anar preperant el sarró, que les barrufets surten cars, per duplicat...

... ben aviat me som llevat per pujar fins al coll de passa-serres i quedar ben desvetllat, que feia temps que no mi havia encaminat... tot davallant, una paradeta a l'oratori de St Josep som realitzat, a Llocalou. Jo, sempre que hi passo, dic, Sant Josep l'engarjolat, pobret!...
















... la veritat és que a les zones de pas, cada cop es veuen més... sempre que me creuo amb alguna noia, li busco el rostre, per curiositat... me és inevitable no pensar en les seves vides...

...entre bous de mar, els records i les olors d'una època ja llunyana afloren... vivències passades que el temps va desant i cobrin de pols...








... és normal que una excusa aixís aixequi pols, com trist, el poc respecte mostrat, que ben mirat, tampoc és res de nou...

... tot aprofitant el solet matinal, me som acostat fins la punta del Cap de Creus ( el faro, vulgarment dit), on una bonica perla groga hi havia fet nit... tot tornant, el vermut a Cadaquès me som fumut, tot acompanyat d'un bon passeig, i gaudint del poble on el pintor del bigoti afilat, percussor de les "performances" surrealistes, el feu famós...
















... la hipocresia humana fa llàstima...

...les llàgrimes del cel respectaven el matí, perxò me som decidit a fer una bonica volteta tot fent una primera parada al castell de Quermançó. Castell documentat en temps de Pons I ( segle XI), castell important de la casa comtal d'Empúries, res d'estranyar ja que domina amb vistes tota la plana de l'Empordà. Tot seguit endinsat me som trobat ala zona més vinícula de la plana, per pujar al coll de Banyuls i deixar-me caure cap a la Costa Brava gavatxa, per resseguir la carretera amb els seus bonics pobles per tornar a traspassar la frontera, on la pluja m'esperava sense pietat...










... pols de poder pel control de la desalinitzadora, uns per canviar-ho i els altres per retenir-ho... ja ho diu la cultura popular... dos jugaven i el tercer va rebre... i aquet tercer serà el ciutadà...

... la pluja a respectat el nord del país aquest matí, i ens ha donat temps de fer una bonica excursió, el primer tram del Gr 92. Camí que voreja tota la costa Catalana. De Portbou a Llançà hem trescat, on la primera part és molt aèria, per un cop salvats els grans penya-segats, ajaure's el camí arrant d'aigua... la temperatura a sigut ideal...















... d'això se'n diu un BONA cagada per anar de llest...

... una interessant volta dins el Parc Natural del Cap de Creus som fet aquest mati, ala tornada som acabat d'agafar gana per dinar, tot fent l'última pujada al Monestir de St Pere de Rodes, on apart del bonic monestir que fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, on les primeres documentacions de l'existència daten de l'any 878, també és contemplen unes boniques vistes del Port de la Selva...


... pot passar el temps i anar canviant de mans, però l'escalextric sempre serà un clàssic...

... l'estabilitat governava l'atmosfera tot i entrar nord, les altes pressions dominaven el cel, per això les tèrmiques bones eren tant espaiades i en alguna franja d'alçada eren turbulentes... llançar el paracaigudes d'emergència, sempre és una situació cabrona... estoicament el protagonista ens ho explicava en un somriure, un cop tot resolt...bona gent encara ne queda molta...















... és trist que quatre energúmens emmascarin una lícita protesta...

... a l'enlairament ens soms trobat, amb tot l'equipament desplegat, i al cap d'unes hores hem marxat, i el vent de darrera ha continuat, tot i que els núvols ben posats, en el cel estaven ben posicionats... tot arribant a casa, amb la cua entre cames, som ferrat ràpid una de les potes de la muntura muntanyenca, i fins a l'oratori de St. Valentí ens hem acostat, on una bona conversa hem creuat, tot exposant il.lusions...














... en el dia de vaga nacional, sorprèn els diferents i radicals tipus de protesta i descontentament de cada cultura...

... un cop som creuat la carena de Collserola per la collada de la Ventosa, me som deixat caure fins a Moncada per entrar per la portalada del Parc natural de la Serralada de Marina, on una carretereta en principi solitària, fa travessar la serra per anar a desembocar a la antiga ciutat romana anomenada "Baetulo" ( actualment Badalona)...en el coll, unes boniques vistes, acompanyat d'un agradable solet, me som servit... amb molt de gust...




... les queixes de la UE en aquest Goliat no és que no li arribaran ni a la sola de la sabata, si nó, que no li mouran ni un tros de cordò... la posició és tant dominant, que l'únic que deuen fer és enriure-se'n a part de gestionar el monopoli...

... dins el barri que cau bé, una bonica, bufona, formosa i gràcil botiga i te l'àncora posada. Especialitzada en maquinària retratista analògica-alternativa... tant ens poden brindar desde Lomos a estenopeicas, tot passant per Polaroids. No només és un bell colmado fotogràfic, si nò, que també és un agradable estudi, on l'amabilitat dels seus capitans fa transcórrer una grata estona...














... Ja ho diu la cultura popular, que quant les coses van bé, tots som molts bons, però quant van malament i ens sentim amaçats, tornem als orígens, el que som, purs i simples animals a la defensiva.... si nó, que li expliquin en aquest bon home, que deixa clar que per ell ,si pugues, ens estrenyeria més el collar per poder continuar menjant apartat i tranquil... no fos cas que li treguéssim una mica del seu pinso...

... Llorer ( Laurus nobilis). Arbre molt conegut per les seves fulles seques com acompanyants de menges ( estofats, sopes). El llorer era l'antic emblema dels herbolaris. Espècie que ja existia fa 65 milions d'anys, a l'època terciària. El seu nom prové del llatí "Laurearius" que vol dir sempre verd( perenne) i "nobilis" noble, ja que a l'antiguitat es fèia servir per fer corones a personatges importants, trionfadors, generals victoriosos, savis... tothom que requeria un reconeixement públic. El llorer simbolitza la victòria i la glória. També en temps passats es creia que era immune als llamps, per això s'escampaven branques de llorer per la casa al moment de màxima tempesta. L'infusió de fulles combinada amb matriarca té efectes positius contra la migranya. Les aigües de llorer van molt bé contra els fongs dels peus, ja que conté cineol. També és utilitzat pel cabell, per regenerar el cuir cabellut, combatre la caspa i altres problemes del pel...


... la pensada de les organitzacions agràries és bona, i seria realment bona, si poguessin dur-la a terme, ja que, si la situació canvia, a de canviar per tots, pels usurers també... la transacció econòmica de les ajudes de la Unió Europea a les explotacions agràries es fa via transacció bancària, llavors, reclamen que també es mullin el cul si volen la part del negoci de la transacció, i adalantin calers si aquets beneficis.... lo trist és només es quedarà en una idèia, el poder és el poder, i continuaran tinguen aquest benefici segur sense mullar-se...

... feia temps que no coincidíem amb el Sr Lluitgi, a estat bé posar-nos al dia, com també, el volet d'avui, que tot anava de perles, fins que'ls cingles de Tavertet m'han fallat, tant confiat jo resseguin-los en direcció al Far me dirigia, quant la seva ajuda s'ha acabat. Sort que'ls deus, s'hi que s'han portat bé amb mi, fen passar un bon noi amb cotxe pel apartat camp on he aterrat, que fins on som volgut, m'ha acompanyat... mai havia passat tanta fred als dits... sota als núvols de cartró gelat els tenia...













... ara si que fins i tot el ous en alleugeren les butxaques! només faltava això!!!...